Primer contacte Catalunya-Japó: Hasekura Tsunenaga

Hasekura Tsunenaga era un samurai de rang mig que servia al daimyo (senyor feudal) Date Matsumae del feud de Sendai. Date havia sigut ensenyat sobre el cristianisme per part d'un misioner franciscà d'origen espanyol, i sentia cert simpatisme per aquesta religió, tot i que no s'hi va acabar de convertir mai. Date envià a Hasekura i uns quants pares franciscans a Europa per tancar acords amb Felip III d'Espanya perquè considerés enviar més missioners i alhora fomentar les relacions comercials.

El viatge com a embaixador de Hasekura va durar 7 anys, del 1613 fins al 1620. El punt de destí era Roma, per establir pactes, i donar la benvinguda a missioners al feud de Sendai, la qualcosa suposaria un increment important del comerç en el feud. La ruta que seguí, fou prou curiosa per l'època, en què l'habitual era borejar tota la costa aisàtica i la africana fins arribar a l'Estret de Gibraltar. La seva missió en canvi va travessar el Pacífic, passant per Mèxic on hagueren de canviar de vaixells, arribaren a Sevilla el 23 d'octubre de 1614. El 30 de gener del 1615 s'entrevistà amb el rei Felip III a qui entregà la carta del seu daimyo on li oferia un acord comercial i li donava permís per enivar tants misioners com volgués. Hasekura fou batejat a la capella del propi rei el 17 de febrer del mateix 1615. En la seva estada de 8 mesos a Espanya visità Barcelona i el Monestir de Montserrat.

Després partí cap a Itàlia on s'entrevistà amb el Papa Pau V el novembre de 1615, on li entregà també una carta del seu senyor on demanava al Papa que intervingués amb el Rei d'Espanya per tal que aquest enviés missioners al seu domini. Els pares franciscans explicaren al Papa que el daimyo Date aviat devindira el governador de tot el Japó, i que era una oportunitat per converir el Japó al cristianisme. Tanmateix, Roma pensava que la visita dels japonesos tenia intencions no confessades i van ser despatxats tant aviat com es va poder sense acord de cap tipus.

En el camí de tornada es tornà a entrevistar amb Felip III, qui tornar a declinar cap tipus de tractat, bàsiament perquè en la comitiva no hi havia cap representant directe del shogun (guerrer que dominava tot el Japó).

Així sense haver pogut tancar cap acord partí de Sevilla el juny de 1617, i passant per Mèxic, arribà al Japó a l'agost del 1620. En els 8 anys de la seva absència, el Japó havia canviat radicalment. D'una certa opertura al cristianisme, i fins a la conversió d'alguns daimyos a finals del S.XVI i principis del XVII, però amb la pujada al poder del Shogun Tokugawa Hidetada el 1916 començaren les polítiques anticrsitianes i que culminaren amb la condemna a mort de nombrosos cristians el 1620. El cristianisme quedà totalment prohibit al Japó fins a finals del S.XIX amb l'opertura i occidentalització del país que suposà la Revolució Meiji.

I com a apunt curiós comentar que part de la tripulació que va acompanyar a Hasekura a Espanya es va quedar a terra a la tornada, i encara es compten descendents seus a la població propera a Sevilla, Coria del Rio, els quals porten el cognom "Japón".