Bitàcola d'un japanòfil empedreït               日本の虜になったカタルーニャ人のノート

カタルーニャと日本の折衷した新人類である。こんな変わった人間の逸話、体験、思想などなどを語るためにこのブログを開いた。このブログを読むには時間を費やす価値がないですが、非常に暇をしている時、あまりにも退屈で死にそうな時だけでご覧いただければ嬉しく思います。 Sóc una nova espècie eclèctica entre el japonès i el català. Aquest és l'espai on aquest nou home narra les seves peripècies, experiències i pensaments. No crec que el que escrigui tingui massa valor, així que només que em llegiu en aquells moments que sembla que us hagueu de morir d'aborriment, jo ja em sentiré content.

10 febrero 2009

Que ràpid que ha passat!! あっというまでだった

Si, ja està, ja torno a ser al Japó. Que ràpid que ha passat! A l'avió de tornada, no podia parar de plorar, ja trobava a faltar tot el que deixava enrera. A vegades em pregunto perquè m'he ensimismat amb aquest país tant llunyà. Suposo que si em quedo aquí és perquè encara tinc coses per aprendre, i que no les assoliria enlloc més.
Només quan vius lluny t'adones que hi ha un tipus de repòs que només pots trobar al lloc d'on provens.
El retorn de fet ha sigut una odissea. Només arribar a Barcelona em diuen que poder fer l'enllaç a Londres seria complicat a causa del mal temps, ...i aleshores perdira l'enllaç Tokyo-Sapporo. Així que la companyia em canvia el bitllet i m'envia via Roma amb Air Italia. Però és que després quan vaig agafar en el trajecte Tokyo-Sapporo, el pilot ens diu que potser no pordrà aterrar a causa del mal temps i que haurà de tornar a Tokyo...després de donar voltes durant mitja hora per sobre de Sapporo, vam poder aterrar. I de fet el nostre avió va ser l'últim que va poder aterrar perquè després van tancar al pista i milers de persones es van quedar a terra.
Finalment avui he tingut la defensa de la tesina del màstrer...la veritat és que estava molt preocupat, però he tingut bones crítiques per part dels professors. Per la part teòrica, tal i com esperava se m'ha criticat, però m'han valorat molt bé la part etnogràfica i sobretot el fet que ho hagi escrit en japonès. Ja era hora que em sentís una mica valorat. I es que encara no m'he acostumat a la màxima pedagògica d'aquestes contrades "la lleona no accepta els seus pròpis cadells fins que no remuntin el single". I és que en tot el procés, sempre et diran que no està bé, perquè el patir en el procés d'aprenentatge forma part de l'ensenyament...i només al final de tot, si aconsegueixes aguantar l'esforç t'és reconegut.





もう日本に戻っちゃいました。本当にあっというまでだった。飛行機の中、涙がとまらなく、後にする者をもう既に恋しと…どうして遠く離れている日本の虜にならないといけなかったんだろう。きっと、私は日本に残るというのはここでしか出来ないことがあり、日本でまだまだ自分が成長しないといけないからだ。
しかし、故郷にしか見つからない安らぎがある。僕は素敵なところで、素敵な人々に囲まれ育ってられた。

どうして日本に魅力を感じたかとよく友達に聞かれる。勿論、スペインと日本の社会や文化の差異に魅力を感じるところが確かにあります。しかし、日本が好きになったきっかけはいい人にであったからです。今も日本に残れるというのはいい人ばっかりに恵まれてきたからである。そうでなければ、もう既にスペインに帰ったと思います。未だ日本社会に関して理解できない、納得できないところいっぱいありますが、私の第二故郷になりつつある。

今日やっと論文の口頭試験が無事に終わった。理論的なところに期待した通り突っ込みましたが、民族誌として以外と評価された。まあ…大変だったけど、最終的によかった。

5 Comments:

At 7:54 a. m., Blogger Bernat Agullo said...

ei -- felicitats!!

vol dir aixo que et veurem per tokyo a partir de l'abril?

fins ara mateix!

 
At 5:54 p. m., Anonymous Anónimo said...

Felicitats per la presentació de la tesina company! I és que kuan un s'ho curra al final puja el cingle i el k fagi falta!
Em vaig alegrar molt de veure't aquests dies que vares correr de nou pel Maresme.
Espero que vagi bé el canvi de residència!!!
Uri (arenyenc-tossenc)

 
At 8:21 p. m., Anonymous Anónimo said...

Felicitats!!!! No podía ser d'altra manera. Sempre endevant!!!
Ja saps que aquí t'esperem... el que faci falta.
Fins quan vulguis.
joaquim

 
At 1:38 a. m., Anonymous Anónimo said...

Una abraçada companys. Suposo que s he pogut acabar amb el màster és en part pel suport que he rebut per part de tots.

 
At 9:30 a. m., Blogger Marina Culubret Alsina said...

L'enhorabona....!!!
Ai.....naltros també t'enyorem... :-)
Una abraçada ja quasi primaveral....!

 

Publicar un comentario

<< Home