Bitàcola d'un japanòfil empedreït               日本の虜になったカタルーニャ人のノート

カタルーニャと日本の折衷した新人類である。こんな変わった人間の逸話、体験、思想などなどを語るためにこのブログを開いた。このブログを読むには時間を費やす価値がないですが、非常に暇をしている時、あまりにも退屈で死にそうな時だけでご覧いただければ嬉しく思います。 Sóc una nova espècie eclèctica entre el japonès i el català. Aquest és l'espai on aquest nou home narra les seves peripècies, experiències i pensaments. No crec que el que escrigui tingui massa valor, així que només que em llegiu en aquells moments que sembla que us hagueu de morir d'aborriment, jo ja em sentiré content.

08 febrero 2006

PARTIR

Avui he anat a Barcelona a renovar el passaport, un d'aquests rituals que m'indiquen que la data s'aproxima. Encara falten 60 dies, però porto unes setmanes en què cada dia és una petita despedida. És un d'aquells períodes on un fa recompte i se sent afortunat de la gent que l'envolta, tant d'aquells amb qui es comparteix una bona amistat, com aquells que sembla que formin part d'un decorat, però que no deixen de fer més agradable el quotidià. Només pot ser en moments de grans trencaments que pots valorar allò que t'envolta i allò que tens. Durant uns dies vaig anar a córrer fins a la Creu de Canet, un d'aquells bons propòsits que un es fa i que acaben durant menys del què havia desitjat. M'encanta el meu poble, i no té res, però tant me fa és el meu poble, i és insustituible per a mi. Si a la universitat tothom estava assaventat del maravellós que és aquest poble, us asseguro que allà al Japó també els quedarà clar que sóc català i canetenc.

0 Comments:

Publicar un comentario

Links to this post:

Crear un enlace

<< Home