Bitàcola d'un japanòfil empedreït 　　　　　　　　　　　　　　日本の虜になったカタルーニャ人のノート

大宮　Omiya

2009-06-13T15:28:00.002+01:00

La ciutat que tinc més a prop de casa és Omiya, que la tinc a cinc minuts amb tren. Tip d'estar tancat dins d'un edifici, empotrat a l'ordinador tot el dia, el cap de setmana em ve molt de gust estar a fora, així que solc anar tot xino-xano fins a Omiya. Si tres anys enrera m'agradava anar tot borejant el mar arribar-me fins el mercat d'Arenys, ara ressegueixo les vies del tren per arribar-me fins a Omiya a fer un Sushi o un karaoke.

Feia dies que em cridava l'atenció un coet que sobresortia sobre la silueta dels edificis de la ciutat, i avui he decidit acostar-m'hi. No us ho perdeu és un centre de reforç escolar, en el que prometen que em el seu mètode t'enlairaran fins a les universitats més prestigioses del país.

三社祭　Sansha matsuri

2009-05-18T13:43:00.004Z

La cultura del pa パンの文化

2009-05-16T03:57:00.012Z

日本の主食はご飯です。やっぱり、スペインはパンですか」とよく日本人の友達に聞かれるが、いつも答えがうまくできなくてこの記事を書くことにした。パンはスペインの食卓に欠かせない物ですが、感覚的に和食で主食となっているご飯と若干に異なっている。
　スペインではどんなに小さい町にでもパン屋とカフェーがあります。多くの人は毎日できたてのパンを買い求め、パン屋に寄る。仕事へ行く前に買いに行く人が多いためパン屋は通常朝の8:00から開いています。

日本のパン屋と比べたら、スペインのパン屋に並んでいるパンの種類は非常に少ない。スペインのパン屋では主に２種類のパンしか並んでない。
それはbaguette (バゲット)とpa de pagès (カンパーニュパンか田舎パンとしても知られている)。日本で言う食パンはスペインではあまり人気がなく限られた時にしか使われていない。因みに、スペインで最も売れている食パンは"Bimbo"「ビンボウ」と言う会社名のものです。

日本に住んでいるスペイン人にとってパンは恋しに思う一つの物です。日本のパンは色々な種類があって、確かに面白いのですが、シンプルである白ご飯に強いこだわりを持っている日本人と同じように、シンプルであるバゲットと田舎パンにスペイン人強いこだわりを持っている。スペインではバゲットにしても田舎パンにしても外側はカリッとしていて、中は柔らかいです。しかし、日本で売れているバゲットと田舎パンのほとんど外側もふんやりとしていて、パンの堅い皮に拘るスペイン人の口にあまり合わない。
　スペインでは何を食べてもパンは食卓に欠かせないが、時にパンはメインになるが、通常はそうではない。

　カタルーニャ地方ではパンの独特な食べ方が昔から存在し、"pa amb tomàquet"「パントマッカ」です。「パントマッカ」と言うのは果汁と果肉を擦り付けられて、オリーブオイルと塩をかけられたパンにことを指している。

　カタルーニャ地方の八百屋やスパーでは必ず二つの種類のトマトが並んでいる。一つは"tomàquet d'amanir"「サラダ用のトマト」ともう一つは"tomàquet de sucar"「擦るためのトマト」です。後者は「パントマッカ」に使われ、「サラダ用のトマト」よりずっと熟していて、皮まで果肉全てをパンに擦り付けられる柔らかいトマトの種類です。

Ofrena curiosa

2009-05-02T11:18:00.003Z

Les estatues budistes dels temples solen tenir ofrenes. Les ofrenes solen ser dolços japonesos tradicionals o fruita o sake. Les estatues d'aquest temple d'Omiya tenien coca-cola i una llimonada!

El camí de casa a la feina

2009-05-01T13:30:00.006Z

Tinc la feina molt a prop de casa i caminant tardo poc més de 10 minuts. La veritat és que aquest petit passeig és un dels petits plaers diaris que tinc ara...potser ja me n'acabaré afartant. Em sorprèn moltíssim el contrast en el paisatge urbà. Dels carrerons estrets i les cases velles, l'escola, al complex de gratacels que hi ha l'estació on tinc la feina...i tot en poc més de deu minuts. A veure què us sembla el contrast!

Saitama...començar de nou. 埼玉、新たな始まり。

2009-04-11T04:59:00.004Z

Penjo unes quantes fotos del nou lloc on estic. Saitama és la prefectura que es troba immediatament sobre de Tokyo i que queda al interior. Encara no hi estic totalment adaptat, i encara falta bastant perquè m'habituii a la feina i vagi una mica més sossegat. El que més m'impressiona d'estar a la zona de Kanto és la gran quantitat de línies de trens que hi ha a arreu. A menys de 15 min caminant tinc 4 estacions de tren!!

La veritat és que m'encanten els carrerons que tinc al voltant de casa. Cada dia quan vaig a la feina passo pel costat d'un rierol, on ara hi ha tots els cirerers florits. Els pètals ja comencen a caure i el riu queda tot tenyit de rosa. Tot un espectacle!!

Adéu al país de la neu. 雪国さようなら

2009-04-05T04:31:00.002Z

No em puc creure que fa només un mes estava encara amb la estufa a Sapporo i ara ja vaig en màniga curta. El primer cop que vaig veure nevar a Sapporo vaig saltar d'alegria, però després de tres anys...n'he acabat fins al capdemunt de la neu i el no poder sortir de casa. Potser d'aquí un temps acabaré aborrint els xafogosos estius de Saitama i el destí em tornarà a portar cap al país de la neu, però de moment adéu Sapporo.

La cerimònia de graduació. 大学院の卒業式

2009-03-25T04:50:00.000Z

Mireu quina passada!

2009-03-16T04:52:00.002Z

Una amiga de la Fumiko que es dedica a la creació de bijuteria, el dia del sopar em va regalar aquesta agulla per la corbata que em va fer expressament. És una kokeshi, una nina japonesa d'aquelles de fusta, i que porta ulleres...és a dir sóc jo convertit en kokeshi?! A més fixeu-vos en el detall! La kokeshi porta un kimono estampat amb pètals de flor de cirerer, i enmig dels pètals s'hi pot llegir el meu nom. Quina currada! De segur que seré l'únic salariman en tot el Japó que porta una agulla de corbata que és una kokeshi amb ulleres!!!

Despedida i menjada de cranc!

2009-03-14T04:44:00.000Z

El dia 6 d'aquest més la Fumiko em va preparar un sopar de despedida amb tots els amics...que el que tenim en comú és que tots nosaltres ens coneixem a través de la Fumiko. I per despedir aquestes terres del "camí del mar del nord" que anar a un restaurant a degustar el cranc de Hokkaido.

Encara tenim força neu!

2009-03-13T04:38:00.000Z

Aquestes són algunes de les fotos que he tirat durant aquests dies. Tot i trobar-nos ja a mitjans de març mireu la de neu que tenim encara a la ciutat!

Primer contacte Catalunya-Japó: Hasekura Tsunenaga

2009-02-18T10:34:00.002Z

Hasekura Tsunenaga era un samurai de rang mig que servia al daimyo (senyor feudal) Date Matsumae del feud de Sendai. Date havia sigut ensenyat sobre el cristianisme per part d'un misioner franciscà d'origen espanyol, i sentia cert simpatisme per aquesta religió, tot i que no s'hi va acabar de convertir mai. Date envià a Hasekura i uns quants pares franciscans a Europa per tancar acords amb Felip III d'Espanya perquè considerés enviar més missioners i alhora fomentar les relacions comercials.

El viatge com a embaixador de Hasekura va durar 7 anys, del 1613 fins al 1620. El punt de destí era Roma, per establir pactes, i donar la benvinguda a missioners al feud de Sendai, la qualcosa suposaria un increment important del comerç en el feud. La ruta que seguí, fou prou curiosa per l'època, en què l'habitual era borejar tota la costa aisàtica i la africana fins arribar a l'Estret de Gibraltar. La seva missió en canvi va travessar el Pacífic, passant per Mèxic on hagueren de canviar de vaixells, arribaren a Sevilla el 23 d'octubre de 1614. El 30 de gener del 1615 s'entrevistà amb el rei Felip III a qui entregà la carta del seu daimyo on li oferia un acord comercial i li donava permís per enivar tants misioners com volgués. Hasekura fou batejat a la capella del propi rei el 17 de febrer del mateix 1615. En la seva estada de 8 mesos a Espanya visità Barcelona i el Monestir de Montserrat.

Després partí cap a Itàlia on s'entrevistà amb el Papa Pau V el novembre de 1615, on li entregà també una carta del seu senyor on demanava al Papa que intervingués amb el Rei d'Espanya per tal que aquest enviés missioners al seu domini. Els pares franciscans explicaren al Papa que el daimyo Date aviat devindira el governador de tot el Japó, i que era una oportunitat per converir el Japó al cristianisme. Tanmateix, Roma pensava que la visita dels japonesos tenia intencions no confessades i van ser despatxats tant aviat com es va poder sense acord de cap tipus.

En el camí de tornada es tornà a entrevistar amb Felip III, qui tornar a declinar cap tipus de tractat, bàsiament perquè en la comitiva no hi havia cap representant directe del shogun (guerrer que dominava tot el Japó).

Així sense haver pogut tancar cap acord partí de Sevilla el juny de 1617, i passant per Mèxic, arribà al Japó a l'agost del 1620. En els 8 anys de la seva absència, el Japó havia canviat radicalment. D'una certa opertura al cristianisme, i fins a la conversió d'alguns daimyos a finals del S.XVI i principis del XVII, però amb la pujada al poder del Shogun Tokugawa Hidetada el 1916 començaren les polítiques anticrsitianes i que culminaren amb la condemna a mort de nombrosos cristians el 1620. El cristianisme quedà totalment prohibit al Japó fins a finals del S.XIX amb l'opertura i occidentalització del país que suposà la Revolució Meiji.

I com a apunt curiós comentar que part de la tripulació que va acompanyar a Hasekura a Espanya es va quedar a terra a la tornada, i encara es compten descendents seus a la població propera a Sevilla, Coria del Rio, els quals porten el cognom "Japón".

Sobre les diferències socials

2009-02-11T07:24:00.002Z

Tot i que ja he dit en alguna ocasió que al Japó hi ha molt poques prestacions socials, i que això fa creixer les diferències socials sobretot pel que respecte a l'educació, val a dir que és un dels països desenvolupats en què la riquesa està millor repartida. Si mireu el mapa superior els països amb el to verd més fort són els que en la riquesa està més ben repartida, i al contrari com més vermell és el color del país mostra que la riquesa es troba concentrada en mans d'una minoria. EL Japó és un dels països en què la diferencia dels que tenen més i els que tenen menys és més petita.

La gràfic del costat compara el què cobren els directius de les empreses al Japó, Europa i als EUA. La diferència em sembla que és prou significativa, i tot i que potser és extrapolar massa, no m'estranya que en moments de crisis moltes empreses americanes caiguin en bancarrota! Potser que s'abaixin els sous no?

日本では福祉社会が進んでないため、特に教育に関して格差が進んでいるといえども、先進国の中で経済的な格差がもっとも少ない国の一つである。上の地図だが、緑が濃ければ濃いほどの国は財産が平等に分けられていることを表し、その反面に赤ければ赤いほどの国は格差社会が激しく生じていることを表している。

この上のグラフは日本、欧州と米国の役人の年収を比較している。欧米に比べれば日本の役人の年収ははるかに少ないと分かります。

Que ràpid que ha passat!!　あっというまでだった

2009-02-10T06:01:00.004Z

Si, ja està, ja torno a ser al Japó. Que ràpid que ha passat! A l'avió de tornada, no podia parar de plorar, ja trobava a faltar tot el que deixava enrera. A vegades em pregunto perquè m'he ensimismat amb aquest país tant llunyà. Suposo que si em quedo aquí és perquè encara tinc coses per aprendre, i que no les assoliria enlloc més.

Només quan vius lluny t'adones que hi ha un tipus de repòs que només pots trobar al lloc d'on provens.

El retorn de fet ha sigut una odissea. Només arribar a Barcelona em diuen que poder fer l'enllaç a Londres seria complicat a causa del mal temps, ...i aleshores perdira l'enllaç Tokyo-Sapporo. Així que la companyia em canvia el bitllet i m'envia via Roma amb Air Italia. Però és que després quan vaig agafar en el trajecte Tokyo-Sapporo, el pilot ens diu que potser no pordrà aterrar a causa del mal temps i que haurà de tornar a Tokyo...després de donar voltes durant mitja hora per sobre de Sapporo, vam poder aterrar. I de fet el nostre avió va ser l'últim que va poder aterrar perquè després van tancar al pista i milers de persones es van quedar a terra.

Finalment avui he tingut la defensa de la tesina del màstrer...la veritat és que estava molt preocupat, però he tingut bones crítiques per part dels professors. Per la part teòrica, tal i com esperava se m'ha criticat, però m'han valorat molt bé la part etnogràfica i sobretot el fet que ho hagi escrit en japonès. Ja era hora que em sentís una mica valorat. I es que encara no m'he acostumat a la màxima pedagògica d'aquestes contrades "la lleona no accepta els seus pròpis cadells fins que no remuntin el single". I és que en tot el procés, sempre et diran que no està bé, perquè el patir en el procés d'aprenentatge forma part de l'ensenyament...i només al final de tot, si aconsegueixes aguantar l'esforç t'és reconegut.

もう日本に戻っちゃいました。本当にあっというまでだった。飛行機の中、涙がとまらなく、後にする者をもう既に恋しと…どうして遠く離れている日本の虜にならないといけなかったんだろう。きっと、私は日本に残るというのはここでしか出来ないことがあり、日本でまだまだ自分が成長しないといけないからだ。
しかし、故郷にしか見つからない安らぎがある。僕は素敵なところで、素敵な人々に囲まれ育ってられた。

どうして日本に魅力を感じたかとよく友達に聞かれる。勿論、スペインと日本の社会や文化の差異に魅力を感じるところが確かにあります。しかし、日本が好きになったきっかけはいい人にであったからです。今も日本に残れるというのはいい人ばっかりに恵まれてきたからである。そうでなければ、もう既にスペインに帰ったと思います。未だ日本社会に関して理解できない、納得できないところいっぱいありますが、私の第二故郷になりつつある。

今日やっと論文の口頭試験が無事に終わった。理論的なところに期待した通り突っ込みましたが、民族誌として以外と評価された。まあ…大変だったけど、最終的によかった。

Fotos d'hivern

2009-01-16T11:30:00.003Z

Ja se que no tinc perdo. (a mes avui em toca escriure el post amb un teclat que no te accents). Finalment sembla que tinc una mica de respir, pero encara tinc coses a fer.

Avui he tornat de Tokyo, despres de dos dies de formacio a l'empresa...que encara no tinc contracte, perque tot esta pendent de si em graduo o no. Aviat tot se sabra, si no em puc graduar, doncs provablement podre despedir-me de l'aventura japonesa, i si em graduo, doncs me'n vaig cap a Tokyo. Sigui com sigui s'han acabat aquests ferrugosos anys a la Universitat de Hokkaido!!!

Les fotos que he pujat: La primera es del carrer de davant de casa. I totes les altres estan preses dins del campus de la uni. La ultima es el Furukawa Kodo, l'edifici mes antic de la universitat, es tot de fusta d'estil colonial, i es on es donen les classes d'historia i d'antropologia.

Bitàcola d'un japanòfil empedreït a Ràdio Arenys

2009-01-08T02:09:00.004Z

En Xavier Mir i Josep Maria Cano el passat dilluns, van dedicar part del programa "La placeta" de Ràdio Arenys a comentar el meu blog. L'enllaç d'audio es troba a partir de l'enllaç del blog d'en Xavier Mir.

Xavier Mir. Crònica de la creació d'un estat propi.

El bloc de Biel Isern, a Ràdio Arenys
Diumenge, 4 de gener de 2009 11:36h
Tercer lliurament de la sèrie d'àudios. Us recordo que es tracta de l'espai de blocs que des del 8 de setembre de l'any passat faig cada dilluns a les 11 del matí al costat del periodista Josep Maria Cano, conductor del magazín matinal "La placeta", a Ràdio Arenys. Si en les dues primeres ocasions vam parlar dels blocs de Saül Gordillo i Anna Soliguer, ara és el torn de Biel Isern, un maresmenc al Japó, autor del bloc Bitàcola d'un japanòfil empedreït. En Biel viu a Sapporo i des d'allà escriu el bloc. No us el perdeu. Per escoltar l'àudio, cliqueu aquí. Demà dilluns, doncs, un altre. Ho podeu escoltar en directe o fins i tot veure'ns i xatejar amb nosaltres.

Tot el que és essencial és invisible per als ulls

2008-12-14T02:29:00.005Z

Altra vegada el sentit de quelcom d'irreparable em glaçava el cor. Vaig comprendre que no podia soportar la idea de no sentir mai més aquella rialla. Era per a mi com una font enmig del desert.

-Petit minyó, jo vull continuar sentit la teva rialla...

Però ell va dir:

-Aquesta nit farà l'any. El meu estel es trobarà just damunt de l'indret on vaig caure l'any passat...

-Petit minyó, oi que és un malson tota aquesta història de serps i de cites i d'estels?

Em vaig quedar sense resposta. I em digué:

-Allò que és important no es veu...

-És ben cert...

-Passa com amb la flor. Si estimes una flor que has deixat en un estel, és dolç de mirar el cel a la nit. Tots els estels són florits.

-És ben cert...

-Passa el mateix amb l'aigua. La que em vas fer beure era com una música, a causa de la politja i de la corda...Recordate'n...era bona...

-És ben cert...

-A la nit miraràs els estels. El meu és massa petit perquè te'l pugui assenyalar. És millor així. El meu serà per a tu un d'entre els estels. Així t'agradarà contemplar-los tos...Tots seran amics teus. Ara et faré un present...

I tornà a riure.

-Ah! Petit minyó, que m'agrada de sentir-la, aquesta rialla!

-Precisament aquest serà el meu present...Passarà el mateix que amb l'aigua...

-Què vols dir?

-Els estels no són pas iguals per a tothom. Per als qui viatgen, els estels són guies. Per a altres no són altre cosa que petits llumenets. Per a altres, els savis, els estels són problemes. Per al meu home de negocis. eren riquesa. Però totes aquestes menes d'estels són silenciosos. Tu, en canvi, tindràs una mena d'estels com ningú no en té. De vegades, obriràs la finestra, perquè si...només per gust...I els tus amics es quedaran sorpresos de veure't riure tot mirant el cel. I tu els diràs: "Sí, els estels sempre em fan riure!" I es pensaran que no estàs bé del cap. T'hauré fet una bona passada...

I es posà a riure.

-Serà com si en lloc d'estels t'hagués donat tot de picarols que sabessin riure...

"El Petit Príncep"

Després de la nevada només resta un profund silenci

2008-12-12T06:22:00.003Z

Petites coses que m'alegren el dia a dia 3

2008-12-10T09:26:00.002Z

La foto que ens vam fer tots plegats a Cals Gispert per l'aniversari d'en Jaume amb la senyera al fons. La tinc penjada sobre l'escriptori...a estones em provoca una nostalgia dolca, a estones una trista melancolia i tot sovint em dona forces per seguir endavant.

Petites coses que m'alegren el dia a dia 2

2008-11-30T01:14:00.000Z

L'ambientador amb fragància de mango, que dona un caire tropical al meu pis, tot i que a fora hi fagi un fred antàrtic.

Petites coses que m'alegren el dia a dia 1

2008-11-25T01:11:00.002Z

La felicitació que em va enviar la Fumiko pel meu aniversari. Són tot de profiteroles somrients!

La primera gran nevada ja és aquí

2008-11-21T01:07:00.002Z

Ja tenim l'hivern aquí. Avui ens hemm llebat amb uns 15 cm de neu. M'encanta el silenci de la neu quan cau. Sembla que la bicicleta quedarà aparcada fins d'aquí a uns mesos.

El meu panorama diari

2008-11-17T03:45:00.003Z

Aquest és l'únic panorama que m'espera durant els proper mes i mig, així que si no tinc massa res per escriure suposo que ho entendreu. Espero que m'hi aclarixi enmig d'aquesta selva de símbols.

L'escrit que tinc a la porta de l'armari és un lema que vaig crear en l'època en què l'ànima no trobava repòs, quan sentia que els reptes superaven les meves forces...「志向が清ければ恐れることない。夢中に前に進もう」　"Si l'intenció és pura no cal témer. Tira endavant enèrgicament"

Recepcio reial

2008-11-15T06:15:00.002Z

Ja sé que fa massa temps que no escric, però és que estic superenfeinat amb la uni!

Els Reis d'Espanya estan de visita pel país nippó i els residents espanols vam rebre una invitació per anar a la recepció que oferien al Hotel Imperial de Tokyo. I doncs, quina millor oportunitat que fer un brake i anar un parell de dies cap a Tokyo. La veritat és que si hagués estat per mi sol no hi hagués anat, però podíem portar un acompanyant i sabia que a la Fumiko li faria il.lusió...així que cap a Tokyo hi falta gent.

L'hotel, que es troba just davant del Palau Imperial, impressionant!! i vam poder degustar el menjar que havia preparat en Josep Barahona.

Val a dir que tot i que sóc republicà em vaig quedar força parat amb els Reis, perquè van estar-se tres hores saludant i conversant amb tothom, i sense provar res de beguda ni de menjar...suposo que després devien tenir el seu superbanquet reial. Sembla que ens vam saber comportar i no vam provocar cap catàstrofe que hagi de quedar registrada als llibres d'història.

I després de tant de glamour...de tornada cap a la rutina, que es força dura...em queda l'spring final d'un mes i mig, així que si no escric és que dec estar sepultat enmig de llibres, o pels meus propis pensaments.

Foto de Tardor

2008-11-01T06:38:00.000Z

Bitàcola d'un japanòfil empedreït 日本の虜になったカタルーニャ人のノート

大宮 Omiya

三社祭 Sansha matsuri

La cultura del pa パンの文化

Ofrena curiosa

El camí de casa a la feina

Saitama...començar de nou. 埼玉、新たな始まり。

Adéu al país de la neu. 雪国さようなら

La cerimònia de graduació. 大学院の卒業式

Mireu quina passada!

Despedida i menjada de cranc!

Encara tenim força neu!

Primer contacte Catalunya-Japó: Hasekura Tsunenaga

Sobre les diferències socials

Que ràpid que ha passat!! あっというまでだった

Fotos d'hivern

Bitàcola d'un japanòfil empedreït a Ràdio Arenys

Tot el que és essencial és invisible per als ulls

Després de la nevada només resta un profund silenci

Petites coses que m'alegren el dia a dia 3

Petites coses que m'alegren el dia a dia 2

Petites coses que m'alegren el dia a dia 1

La primera gran nevada ja és aquí

El meu panorama diari

Recepcio reial

Foto de Tardor

Bitàcola d'un japanòfil empedreït 　　　　　　　　　　　　　　日本の虜になったカタルーニャ人のノート

大宮　Omiya

三社祭　Sansha matsuri

Que ràpid que ha passat!!　あっというまでだった